Fundació iSYS
Una vegada s'han realitzat les proves diagnòstiques, tots els casos han de ser valorats en un comitè multidisciplinari amb la participació de cirurgia o ginecologia, oncòleg mèdic, oncòleg radioteràpic, cirurgia plàstica, radiologia, anatomia patològica, entre d’altres, per planificar la millor estratègia en cada cas.
Els tractaments sistèmics es diuen així perquè arribaran a través de la sang a tot l'organisme. L'elecció del tractament en cada pacient dependrà de diversos factors com l'estadi de la malaltia (precoç o avançada), el subtipus tumoral (luminal, HER2, triple negatiu), les malalties prèvies d'un pacient, la seva edat, etc.
En el càncer de mama precoç, els tractaments sistèmics es poden administrar abans o després de la cirurgia. El seu objectiu és reduir al màxim el risc de recurrència o reaparició de la malaltia i eliminar possibles micrometàstasis o cèl·lules canceroses circulants no visibles mitjançant proves d'imatge.
En el cas que el tractament sistèmic es faci amb posterioritat a la cirurgia se l’anomena teràpia adjuvant.
Quan s'administra previ a la cirurgia es denomina teràpia neoadjuvant i té l'objectiu afegit de disminuir el volum tumoral. El tractament neoadjuvant permet realitzar un major nombre de cirurgies conservadores del pit. A més, ens permet valorar la resposta del tumor als tractaments que hem administrat, i valorar la necessitat de tractaments addicionals després de la cirurgia. És la modalitat de tractament d'elecció en la gran majoria de pacients amb tumors de mama triple negatius, HER2 o amb afectació dels ganglis al diagnòstic.
En la malaltia avançada, quan el càncer s'ha estès a altres òrgans (metàstasis), sempre serà necessària l'administració d'un tractament sistèmic per a arribar a tots els llocs on existeixi malaltia. En aquests casos el tractament no té intenció curativa, sinó que pretén frenar l'avanç de la malaltia, “alentir-la” i fer la crònica.
La quimioteràpia
La quimioteràpia és un tipus de tractament que destrueix o “mata” a les cèl·lules que creixen molt ràpid, ja que actua quan la cèl·lula s'està dividint, s’està reproduint. Com més ràpid creixin les cèl·lules, com més ràpid es divideixin, més útil és el tractament amb quimioteràpia.
Però no és només el càncer el que creix ràpid. En el nostre cos hi ha cèl·lules normals que es multipliquen constantment; per exemple, les dels fol·licles pilosos (el niu d'on neixen els cabells), les cèl·lules de la sang i les cèl·lules que estan a l'interior de la boca o de l'intestí. L'efecte de la quimioteràpia sobre algunes cèl·lules sanes és el que provoca alguns efectes secundaris, com per exemple la caiguda del cabell.
Contenido relacionado:
