Cáncer de mama: las pruebas

És important classificar i conèixer tots els aspectes del càncer de mama perquè es pugui tractar-se de manera òptima en tots els pacients. No tots els càncers de mama són iguals i cada pacient és diferent i únic, per la qual cosa és necessari realitzar diverses proves i exàmens.
Tot seguit, relacionem algunes de les proves que es fan més sovint quan s’està en el procés de diagnòstic de càncer de mama. Encara que no a tots els pacients se’ls hi faran totes. El seu metge valorarà les que són necessàries en cada cas.

Història clínica exhaustiva

El seu metge li preguntarà sobre malalties, antecedents personals i familiars (avui dia sabem que hi ha tipus de càncers que poden ser hereditaris), medicació que prengui habitualment i al·lèrgies a medicaments o contrastos. Així mateix, és important conèixer els seus antecedents ginecològics com ara la presa d'anticonceptius o tractaments hormonals, embarassos, seguiment ginecològic i si es troba en pre o postmenopausa.

Examen físic

A més d'un examen físic general, és necessari la palpació de totes dues mames i l’exploració dels territoris ganglionars pròxims: axil·lars, supra/infraclaviculars i cervicals.

Anàlisis sanguínies

S'ha d'avaluar, a més de les cèl·lules sanguínies, l'estat d'altres òrgans del cos com ara el ronyó, el fetge, etc. A vegades pot ser necessari avaluar l'estat hormonal si existeixen dubtes sobre si la pacient ha arribat o no la menopausa.

Mamografia bilateral

És una prova fonamental en el diagnòstic de càncer de mama i, es farà a totes les pacients amb sospita de malaltia, excepte en comptades excepcions. És una prova d'imatge que utilitza raigs X per a veure el teixit mamari i la presència de masses o calcificacions. Forma part del cribratge o proves de cribratge poblacional per a detectar el càncer de mama en estadis precoços. Es fan de manera periòdica des dels 55 fins als 70 anys. És important que es faci de manera bilateral (en les 2 mames) ja que hi ha casos casos de càncer de mama bilateral. Cal tenir present que les pròtesis mamàries disminueixen l’eficàcia del diagnòstic. És important portar un sostenidor còmode i evitar l'ús de desodorants el dia de la prova. Es col·locarà la mama damunt d’una plataforma i s’hi exercirà pressió amb una altra placa. A vegades pot resultar dolorosa, però s’ha d’exercir una adequada pressió per a obtenir la màxima qualitat d'imatge.

Ecografia

És una prova d'imatge complementària a la mamografia. Utilitza les ones d'ultrasons per a valorar millor alguns tipus de lesions mamàries. A més, serveix per a buscar ganglis limfàtics que puguin estar afectats, principalment en l’aixella. Serveix també com a guia per a realitzar biòpsies o puncions de les lesions sospitoses.

Ressonància magnètica mamària

És una prova d'imatge també complementària a la mamografia i l’ecografia. És més sensible que la mamografia per a valorar algunes lesions i facilita més informació de totes dues mames i d’alguns territoris limfàtics. Proporciona més detalls de les lesions i, a vegades (en funció de la densitat del teixit mamari o de la presència de pròtesis mamàries), és la prova d'imatge de primera elecció. Està contraindicada en el cas que el pacient sigui portador de pròtesis metàl·liques o marcapassos, ja que utilitza un imant de gran escala per a obtenir la imatge. Cal administrar un contrast per via intravenosa per obtenir una millor caracterització de la lesió. Informi al seu metge si ha tingut al·lèrgies prèvies o pateix malalties que afecten el ronyó.

Tomografia computada (TC o scanner)

Serveix per descartar o diagnosticar metàstasis en altres òrgans: fetge, pulmons, ossos, ganglis, etc. Utilitza múltiples raigs X en diferents posicions per obtenir una imatge detallada. També és necessària l'aplicació d'un contrast intravenós, cal que informi el seu metge si té al·lèrgies o malalties renals. Aquesta prova està indicada en càncer de mama amb alt risc o sospita de malaltia a distància.

Gammagrafia òssia

És una prova d'imatge que utilitza un fàrmac radioactiu que s'uneix específicament a les cèl·lules que formen l'os (osteoblastos). Després de l'administració del fàrmac es fa un rastreig que capta aquesta radiació i serveix per valorar la presència de metàstasis en els ossos.

PET (Tomografia per Emissió de Positrons)

És una prova d'imatge que fa servir la radiació emesa per diferents fàrmacs radioactius. El més utilitzat és la glucosa unida al fluor (FDG). Atès que la glucosa és la principal font d'energia de les cèl·lules, el PET mostrarà aquelles àrees del cos que presenten major activitat, com ara les cèl·lules canceroses. El seu ús no és rutinari en tots els pacients, està indicat per descartar metàstasis en els casos en què les anteriors proves d'imatge (tomografia, gammagrafia) siguin dubtoses. Haurà d'informar el seu metge si ha estat diagnosticada de diabetis ja que el resultat d’aquesta prova podria quedar alterat.

Biòpsia o citologia

El diagnòstic definitiu de càncer es realitza sempre a través de l'anàlisi al microscopi d'una mostra de tumor. La mostra per a aquest estudi s'extreu mitjançant biòpsia (més adequada per ser de major volum i quantitat de cèl·lules) o citologia (menys invasiva però no tan rendible). Existeixen diferents mètodes per l’extracció de les cèl·lules, per exemple la PAAF (punció-aspiració mitjançant agulla fina) o BAG (biòpsia amb agulla gruixuda), que poden ser guiades mitjançant ecografia. És important que informi al seu metge si pren medicació que pugui alterar la coagulació (Aspirina® o Sintrom®), per a evitar el sagnat després del procediment.

Anatomia Patològica

Una vegada s'obtenen les mostres de teixit, és fonamental una exhaustiva anàlisi anatomo-patològica (microscopi) per establir el diagnòstic de càncer. S'analitzen de manera rutinària una sèrie de característiques de les cèl·lules, en funció de les quals podem classificar el càncer de mama en els diferents subtipus, valorar-ne l’agressivitat i així seleccionar un tractament personalitzat per a cada pacient. Algunes de les característiques avaluades són:

Tipus histològic: en funció de les cèl·lules on s'origini el tumor. Els més freqüents són ductal o lobular
Receptors hormonals: principalment els receptors per a dos tipus d'hormones, els estrògens i la progesterona. En alguns casos es poden valorar també els receptors d'andrògens. Els tumors que expressen receptors hormonals en les seves cèl·lules es beneficien d'un tractament hormonal.
HER2: És indispensable, avaluar la sobre expressió o no d'aquest receptor en les cèl·lules tumorals, ja que aquests tumors tenen un tractament específic amb fàrmacs dirigits, selectivament, a aquestes cèl·lules.
Grau histològic: pot ser baix, moderat o alt, segons el grau de maduració o de diferenciació (que tan semblants són a una cèl·lula normal) de les cèl·lules tumorals. Els tumors d'alt grau són més agressius que els tumors de baix grau.
Ki 67: és una proteïna que determina l'índex de proliferació cel·lular, és a dir, el percentatge de cèl·lules que es troben multiplicant-se en un moment determinat. El seu valor ve informat com un percentatge d'1 a 100%. Com més alt és el percentatge, major és l'agressivitat del tumor.

Perfils d'expressió gènica del tumor: Plataformes moleculars

En algunes pacients amb càncer de mama hormono-sensibles (LUMINALS) en estadis inicials, pot ser necessari fer/dur a terme un estudi addicional en el propi tumor. Les plataformes gèniques són una prova que analitza els gens dels tumors de mama i en valoren l’agressivitat i el risc de recaiguda. Aquesta informació ens permet seleccionar, d’una manera més eficaç, quins pacients es beneficien de rebre quimioteràpia a més de teràpia hormonal de manera complementària a la cirurgia. Actualment existeixen quatre plataformes gèniques disponibles: Prosigna, Oncotype, Mamaprint i Endopredict.